The Stylistics

Un manual d'estilisme romàntic

Quintet vocal nord-americà de música soul i accentuada tendència romàntica. Un grup creat l’any 1968 a Filadèlfia, la ciutat més gran de l'estat de Pennsilvània. La seva formació estava composta per tres vocalistes de Filadèlfia: Arrion Love, James Dunn i Russel Thompkins Jr.; un novaiorquès de Harlem: James Smith i per Herbie Murrell, natural de Lane, un petit municipi situat a Carolina del Sud.

El primer àlbum de The Stylistics va sortir publicat l’any 1971 i portava el títol de la banda, "The Stylistics". El seu segon elapé, "Round two", va aparèixer un any després i incloïa, entre d’altres, l’esplèndida balada "I'm stone in love with you" (estic enamorat de tu) i la melòdica "Break up to make up" (trencar per fer les paus), dos temes que, comercialment, van gaudir de molt bona acollida.

Consagrats ja entre els millors grups vocals nord-americans de l'escena soul de la primera mitad dels anys setanta, el mes de maig de 1974, The Stylistics, va publicar en format single "You make me feel brand new" (em fas sentir com nou), una suau i tendra balada que es va convertir en una de les cançons lentes més apreciades de la dècada dels setanta. A nivell mundial, el senzill va vendre més d’un milió de copies.

L’estructura musical de "You make me feel brand new" ve marcada per una melodia suau i sensual, una lletra molt emotiva i un brillant joc de veus interpretat admirablement pels cinc components de The Styslistics.

Unes veus, entre les quals destaquen, primer, l’aconseguit falset de Russell Thompkins i, desprès, l’excel.lent veu tenor de Airrion Love, uns recursos vocals que, amb l'ajuda de la resta de membres de The Styslistics, proporcionen a "You make me feel brand new" una formidable sensació de tendresa.

"You make me feel brand new" es va erigir en un dels himnes romàntics més destacats d'aquella època, una composició concebuda per poder-la gaudir, agafadets, qualsevol parella enamorada.

Amor meu,
mai trobaré les paraules
per dir-te com em sento, ...

Dan Fogelberg

El padrí de les cerimònies nupcials

Cantant, compositor i multi-instrumentista nord-americà d'estil soft-rock vessant intimista. Fill de músics professionals, el seu nom complet era Daniel Grayling Fogelberg. Es tracta d’un músic de càlida i emotiva veu nascut a Peoria, una ciutat situada a l’estat d'Illinois, un artista que va publicar tretze discos en vida i un a títol pòstum.

"Home free" (casa lliure), va ser el seu primer treball discogràfic, un àlbum amb predomini acústic editat l'any 1972 que va obtenir un moderat èxit comercial; tot i això, la seva repercussió li va permetre actuar com a teloner de Van Morrison i, a més, va cridar l'atenció de Joe Walsh, el guitarrista de la banda de country-rock The Eagles, que es va oferir per a produir-li el seu següent treball, "Souvenirs” (records), un disc que, l'any 1974, va catapultar a Dan Fogelberg a la fama.

El mes de desembre de 1979, Dan Fogelberg va publicar, en format single, l’èxit comercial més notori de la seva carrera artística, la composició pròpia: "Longer" (més temps), una romàntica i emotiva balada amb una lletra molt tendra, un tema que congrega un excel.lent desplegament vocal i instrumental.

"Longer" a més, és un títol que ha deixat empremta: avui dia, als Estats Units, és una de les cançons més sol.licitades per servir d’acompanyament a unions matrimonials i actes similars, un clàssic inevitable en qualsevol celebració nupcial que es preï.

Per altre banda, Dan Fogelberg va ser un artista que es va significar per estar sempre al costat dels defensors de les causes mediambientals i dels moviments antinuclears.

L'any 1979, Folgelberg era un dels músics que figuraven al cartell dels concerts antinuclears "No Nukes", uns esdeveniments organitzats pel grup activista nord-americà d'oposició a l'ús de l'energia nuclear MUSE (Músics Units per a la Energia Segura) al costat de coneguts artistes com ara, Bruce Springsteen o Bonnie Raitt.

Més temps del que hi hagi hagut peixos en l'oceà,

més alt que qualsevol au que alguna vegada va volar,

més temps del que hi hagi hagut estrelles en el cel,

he estat enamorat de tu ....

Harold Melvin & the Blue Notes

Una balada que segur que coneixes

Quintet vocal nord-americà de soul i rhythm and blues creat a mitjans dels anys cinquanta a Filadèlfia, la ciutat més gran de l'estat de Pennsilvània. Amb el nom abreujat de The Blue Notes, inicialment el grup estava format pel cantant solista John Atkins juntament amb els vocalistes Lawrence Brown, Bernard Wilson i Harold Melvin.

Desprès d’haver-se produït diversos canvis en la seva formació, l’any 1970, The Blue Notes recluta, en qualitat de bateria, a Teddy Pendergrass. A finals d’aquell mateix any, quan John Atkins abandona el grup, Pendergrass seria promogut, encertadament, a cantant principal.

L'any 1972, The Blue Notes va aconseguir signar contracte discogràfic amb el segell Philadelphia International i, gràcies al seu primer àlbum d’estudi, "I miss you" (et trobo a faltar), un treball comercialitzat ja amb el nom compost de Harold Melvin & the Blue Notes, la formació va entrar al Top Ten nord-americà de rhythm and blues i va aconseguir la tercera posició de les llistes Billboard.

El disc de llarga durada "I miss you" incorpora unes quantes balades romàntiques, entre elles, destaca, "If you don't know me by now" (si encara no em coneixes), un tema ple de força i sentiment que va vendre més de dos milions d'exemplars i que es va convertir en el primer i el més conegut èxit de Harold Melvin & the Blue Notes.

Es tracta d’una composició escrita pels hàbils productors Kenny Gamble i Leon Huff, la parella promotora del corrent del soul, amb influència funk, batejada com a "So Filadèlfia", l’estil musical que, a mitjans dels anys setanta, va convulsionar la majoria de discoteques de tot el mòn.

Finalment, cal esmentar que, d'acord amb la llista elaborada per la Recording Industry Association of America (RIAA), l'associació que, segons els seus criteris, publica la relació de les 365 millors cançons del segle XX (Songs of the Century), "If you don't know me by now" de Harold Melvin & the Blue Notes figura classificada en la meritòria posició número 199.

Adamo

Un tema romàntic cantat a mitja veu

Cantautor italo-belga nascut a Comiso un municipi italià de la província siciliana de Ragusa. Especialista en temes melòdics i romàntics, als quatre anys, el pare de Salvatore Adamo, un pouaire que es deia Antonio, va decidir abandonar Itàlia amb tota la seva família i emigrar a Bèlgica, on aconseguiria treball a les mines de carbó de Marcinelle.

El seu àlbum de debut, "63/64", incloïa, entre d’altres, "Tombe la neige" (cau la neu) i "Vous permettez, Monsieur" (em permet, senyor), dos temes que van enlairar a Adamo a la categoria de celebritat internacional, confirmant el seu talent d'autor, compositor i intèrpret i demostrant ser un artista complet. Al Japó, la versió de "Tombe la neige" en llengua nipona, "Youki Wa Furu", es va transformar en estàndard nadalenc.

Convertit en el venedor de discos més important de Bèlgica, a finals dels anys seixanta, era un dels intèrprets que més còpies venia a tot el món. A més, a inicis de la dècada dels setanta, Adamo comercialitzava versions de les seves cançons en italià, espanyol, anglès, alemany i fins i tot, en japonès (gairebé totes les versions originals de les seves cançons estaven interpretades en francès, la seva llengua habitual).

Cançons com "Tombe la neige" (cau la neu), "Ton nom" (el teu nom), "Une mèche de cheveux" (un floc de cabells), "La nuit” (la nit), "Tenez-vous bien" (la meva gran nit), "Mes mains sur tes hanches" (les meves mans als teus malucs), "Car je veux" (perquè jo vull), "Elle" (ella), "Inch'Allah" (vulgui Déu), "C'est ma vie" (és la meva vida), es van convertir en clàssics de l'època.

Un dels èxits més representatius de Salvatore Adamo cantant en espanyol és, sense cap mena de dubte, "Mis manos en tu cintura", una balada romàntica publicada en format EP (4 cançons) el mes de gener de 1966.

Resulta que la cançó original, en francès, es titula "Mes mains sur tes hanches" que literalment vol dir, "Les meves mans al teu maluc", però clar, en ple franquisme, això de pregonar, amb l’excusa de ballar agafats, que el xicot ubica les seves grapes al maluc (a la "cadera") de la noia, moralment, no quedava ben vist, així que, els pudorosos correctors de l'època, que tenien la saludable missió de vetllar per la salut moral de la joventut, van agafar les mans del noi i les van fer pujar uns centímetres més amunt,... fins a la cintura.

Ram Jam

Bam-ba-lam, Balam-bam-bu

Banda nord-americana de rock originaria de Nova York. Una de les nombroses agrupacions creditores del menyspreat qualificatiu de "One-hit-wonder", el sobrenom que s’atorga al grup o artista que només ha tingut un sol èxit. En molts d’aquests casos, la gent recorda la cançó que els va fer famosos però, molts pocs sabrien dir el nom del seu intèrpret.

Al costat de Bill Bartlett, el líder de la banda i, alhora, el guitarra solista de la formació, el projecte inicial de Ram Jam estava format pel vocalista Myke Scavone, el baixista Howard Arthur Blauvelt i pel bateria Pete Charles.

Ram Jam va saltar a la fama l’any 1977. L’èxit va esdevenir amb la versió rockera de l’himne espiritual negre "Black Betty", un tema que l’any 1939 ja havia editat el cantant i compositor de blues i folk nord-americà, Huddie "Lead Belly" Ledbetter, una composició que, al seu torn, estava inspirada en una antiga melodia tradicional americana d'autor desconegut.

"Black Betty", és un tema fresc, vibrant i additiu. La versió dels Ram Jam va obtenir, en el seu moment, un gran impacte mediàtic, convertint-se en un èxit instantani, tot i que el single va patir nombroses amenaces de boicot al creure diverses associacions antiracistes americanes que el títol i el text de "Black Betty" feia referència a una dona de color. El rebuig, com sol passar en la majoria d’aquests casos, va ajudar encara més a la difusió del tema.

Curiosament, Bartlett va abandonar Ram Jam (seria substituït pel guitarrista Jimmy Santoro) abans que el grup publiqués el seu segon i últim disc, "Portrait of the Artist as a young Ram", un treball editat l’any 1978 que va obtenir una escassa repercussió comercial.

La discografia completa de Ram Jam consta de dos àlbums i tres senzills.

La lletra de "Black Betty" és insistent i repetitiva, el text, en general, no expressa gaire gran cosa:

Whoa, Black Betty (bam-ba-lam)
Whoa, Black Betty (bam-ba-lam)