Quartet espanyol de música pop que va ser creat a Granada l’any 1964 i que comptava amb un bon directe, a més, incorporava uns magnífics arranjaments orquestrals en les seves gravacions discogràfiques i disposava d'un esplèndid joc vocal desplegat a l'uníson pels quatre components del grup.
Entre els anys 1967 i 1971, van ser un dels conjunts més populars d’aquest país. La formació més estable va ser la composta per Alfonso González -Poncho- (cantant i bateria), Carlos Alvárez (guitarra solista i segona veu), Agustín Rodríguez (guitarra rítmica i cors) i Paco Quero (baix i cors).
El seu primer èxit va ser l'adaptació del tema “98.6” (Hispavox 1967) del músic nord-americà Keith. En aquell període, Los Angeles varen aconseguir una àmplia repercussió comercial gràcies a les versions que feien de temes aliens com ara "El silencio es oro" (Silence is golden) de The Tremeloes, o “Mónica”, adaptacions que van consolidar a la banda, fent-la escalar als llocs més alts de les llistes d'èxits estatals.
Un dels grans èxits de la seva carrera el van obtenir amb la composició "Mañana, mañana", un tema que s'escoltava a tota hora a la ràdio de l'època i que a l'hivern de 1968, va ser un dels discos més venuts a Espanya, tot i que en cap moment va arribar a ocupar el lloc número 1.
Desgraciadament, la tarda del 26 de setembre de 1976, Poncho i José Luis Avellaneda, guitarrista del grup en aquell moment, van morir en un fatal accident de trànsit ocorregut a l'alçada del municipi de Motilla del Palancar (Cuenca) i en el que Carlos va resultar ferit de gravetat.
Paco es va salvar gràcies al fet que aquell dia li tocava viatjar amb la furgoneta del grup per a traslladar l'instrumental a Granada, després d'haver finalitzat l’actuació que havien fet a Bítem una petita població tarragonina adscrita al municipi de Tortosa.
Amb aquest tràgic succés, va acabar, sobtadament i tràgicament, la carrera de Los Angeles, probablement, un dels millors grups vocals de la història del pop espanyol.
