Linda Ronstadt

La primera dama del country-rock

Linda Susan Marie Ronstadt és una cantant nord-americana d'arrels llatines que va néixer a Tucson, Arizona. De pare d'ascendència mexicana i alemanya i mare holandesa, és una bona guitarrista i una excel.lent vocalista de preciosa veu, està considerada una de les renovadores del gènere country-rock.

L'any 1971, dins la seva gira d'estiu, Linda actuava d'alt l'escenari acompanyada per Glenn Frey, Randy Meisner i Don Henley, tres fantàstics músics que, amb la incorporació de Bernie Leadon, acabarien formant una banda crucial per a l'impuls de l'estil country-rock dels anys setanta: The Eagles.

L'any 1977, Linda Ronstadt va publicar "Simple dreams", un àlbum que incloïa la seva propia versió de la romàntica balada composta per Roy Orbison, "Blue Bayou". Linda la va convertir en un gran èxit internacional. Uns mesos més tard, amb el títol de "Lago azul" va enregistrar el tema en castellà.

La branca paterna de la família Ronstadt sempre va tractar de mantenir viu dins l'espai familiar l'estil Mariachi, per això, no és d'estranyar que, a banda de ser considerada una de les principals estrelles pop nord-americanes dels anys setanta, en l'historial discogràfic de Linda també s'hi puguin trobar, amb força encert, un parell de discos de boleros i ranxeres.

The Zombies

El quintet que finalment, va reviure

Banda anglesa creada l'any 1961 a St. Albans, un municipi ubicat a escassos trenta quilòmetres de Londres i que practicava una barreja de pop, rhythm and blues i jazz. Tot i que mai van arribar a aconseguir la fama que van assolir altres bandes britàniques, és un dels grups més admirats per la crítica, tant pels seus complexos arranjaments musicals com per les seves elegants harmonies vocals.

Molts grups musicals van patir la maledicció de no ser profetes a la seva terra; això va ser just el que li va passar a aquest excel.lent quintet, ja que, en el període en que va estar actiu, mai va aconseguir gaudir d'èxit al seu propi país, únicament als Estats Units van saber apreciar part del seu enorme potencial.

El seu primer senzill, comercialitzat l’any 1964, incloïa "She's not there", una fantàstica cançó que concedia un notable protagonisme a l'orgue elèctric i que incorporava un formidable joc de veus, característica molt pròpia dels grups britànics de l'època. La cançó triomfaria l'any 1977 a l'incloure-la, en versió pròpia, el guitarrista mexicà Carlos Santana en el seu àlbum "Moonflower".

L'any 1968, The Zombies publica el seu quart àlbum, "Odessey and Oracle", un brillant acostament a la psicodèlia, un elapé compost íntegrament per temes propis i considerat avui dia, un dels discos més ben valorats d'aquell periode.

"Odyssey" (odissea) era el títol correcte del vinil, però es van adonar tard de l'error, quan la portada ja estava impresa i per aquesta raó, va quedar batejat com a "Odessey". El disc finalitza amb una de les seves cançons més conegudes, "Time of the season".

Quan es va publicar el LP, la banda ja s'havia dissolt, fet que van aprofitar alguns espavilats per fer-se passar per The Zombies i actuar amb aquest nom als Estats Units.

The Foundations

El grup que fundaria el pop-soul britànic

Banda multiracial britànica creada a Londres l’any 1967 i originàriament formada pel cantant i exboxejador Clem Curtis, el guitarrista Alan Warner, el baixista Peter Macbeth, el bateria Tim Harris, el teclista Tony Gómez, el saxofonista i flautista Pat Burke, el saxo Mike Elliot i el trombonista Eric Allan Dale. En el periode de la seva existència, representaven el millor exponent de la música pop-soul del Regne Unit.

L'estiu de 1967 dins del seu primer senzill, The Foundations publica el tema "Baby, now that I've found you" (Nena, ara que t'he trobat), una excel.lent composició que seria versionada per nombroses formacions de l'època i que arribaria al número 1 a la majoria de llistes d'èxits internacionals.

L'any següent, parlem de l'any 1968, tornarien a conquerir les llistes amb la popular "Build me up buttercup", un títol traduït, més o menys, com: "cuida’m estimat", potser la seva cançó mes coneguda.

Tres dècades més tard, l'any 1998, The Foundations aconseguiria per fí el reconeixement internacional complet quan "Build me up buttercup" va aparèixer com a tema principal de la banda sonora de la divertida i irreverent comèdia cinematogràfica "Alguna cosa passa amb Mary".

Malgrat haver tingut només dues cançons en el top ten de les llistes de vendes i haver durat només tres anys com a agrupació musical, The Foundations va marcar un estil i un camí que seguirien amb encert posteriors bandes angleses.

Baby, ara que t'he trobat,
no puc deixar-te anar,...

The Yardbirds

La cantera del rock

Banda britànica creada a Londres l’any 1963 i pedrera de llegendaris guitarristes. Inicialment el blues i el rythm and blues eren els seus estils base, però després, anirien evolucionant fins a arribar al pop-rock experimental.

A més de la influència musical que el quintet va transmetre durant el període de la seva existència, un altre motiu pel qual es recordat The Yardbirds és pel fet que a les seves files hi van militar tres fantástics i famosos guitarristes: Eric Clapton, Jeff Beck i Jimmy Page (encara que mai coincidirien tots tres junts), tots ells, abans de formar part de posteriors projectes propis tan interessants com Cream, The Jeff Beck Group i Led Zeppelin, respectivament.

El talent d'aquests tres fenomenals instrumentistes sovint eclipsa el llegat d'aquesta banda. El març de 1965, en el seu tercer senzill, publiquen "For your love" (pel teu amor). Amb aquest tema conquistarien la fama, tant dins del Regne Unit com més enllà de les seves fronteres.

Malgrat l'èxit que va obtenir "For your love" també li va reportar un greu problema al grup, ja que va ser el motiu pel qual Eric Clapton va deixar la banda per unir-se a John Mayall & the Bluesbreakers. Les raons de Clapton van ser que la banda s'estava orientant excessivament cap a la música pop (segons ell, massa comercial) i que "For your love" era una mostra palpable d'aquest fet.

Zager & Evans

D'aquí cinc-cents i pico d'anys, tots calbs

Duet nord-americà creat l'any 1968 a Lincoln, Nebraska i enquadrat dins de la música folk/rock. El nom prové dels cognoms dels seus dos membres, Danny Zager i Rick Evans, una parella famosa pel seu únic èxit, la inquietant i futurista "In the year 2525 (Exordium & Terminus)" (A l'any 2525 - Començament i final) un tema compost per Rick Evans.

Escrita originalment l'any 1964 i llançada l'any 1968 a través d'un petit segell discogràfic regional, no seria fins el mes de juliol de 1969, quan aquesta composició, una oda apocalíptica sobre els perills dels avenços tecnològics i la deshumanització del planeta, aconseguiria pujar fins al número 1 de les llistes d’èxits i això que era l'antítesi de qualsevol cançó de l'estiu que es fes valer.

La cançó parteix de l'any 2525 i, fins l'any 10000, en intervals de 1010 anys, amb arranjaments de violins i amb un toc de trompeta estil mexicà, es va avançant cap al futur, desgranant a cada estrofa pessimistes prediccions que revelen el que podria passar a la terra si continua amb el seu erràtic comportament.

Una petita mostra dels auguris d'en Zager i l'Evans per als propers segles:

- L'any 4545 no necessitaràs ni les dents ni els ulls, ja que no trobaràs res per mastegar i ningú et mirarà.

- L'any 5555 els teus braços penjaran dels costats i les teves cames no tindran res a fer, ja que les màquines ho faran tot per tu...

Sortosament, l'inici del tema es més romàntic, no sembla tan descoratjador:

L'any 2525, si l'home encara viu

i la dona aconsegueix sobreviure,

potser es trobin...

Them

Els primers brams del lleó de Belfast

Banda nord-irlandesa creada a Belfast l'any 1963, pista de llançament de la carrera en solitari del vocalista, saxofonista, harmonicista i compositor George Ivan Morrison, més conegut com a Van Morrison.

El primer disc d'estudi de Them, un treball titulat, "Angry young them" (els joves enfadats), va ser publicat l'any 1965 i incloïa interessants composicions pròpies, quasi totes escrites per Van Morrison, com la clàssica "Gloria", fantàstic tema que ja havia aparegut el 1964 com a cara "b" del seu segon senzill, "Baby please don't go" (nena, si us plau, no te'n vagis).

En poc temps, la cançó es convertiria en un tema bàsic del rock i formaria part del repertori d'incomptables conjunts de l'època, probablement, a causa de la seva estructura musical ja que la cançó només té tres senzills acords i, per això, es un tema fàcilment executable a la guitarra.

Amb la publicació de "Them again" (Them de nou) als Estats Units, l'any 1966, el grup iniciaria una gira americana, essent contractats per a actuar durant tres setmanes al célebre club Whisky A Go-Go de Los Angeles.

La darrera setmana d'aquesta gira, els encarregats d'obrir els concerts, es a dir, els teloners dels Them, eren, ni més ni menys, que The Doors, amb Jim Morrison al capdavant. L'última nit, les dues bandes es van unir a l'escenari i van improvisar una versió de "Gloria" de més de vint minuts de durada.

L'any 1967, amb només dos álbums gravats, el prolífic Van Morrison va desfer el grup per a iniciar una emergent carrera en solitari que el convertiria en una de les figures més rellevants del rock i del blues.

Cridaré tota la nit: G-L-O-R-I-A,
Cridaré cada dia: G-L-O-R-I-A,
Yeah-Yeah-Yeah-Yeah-Yeah-Yeah,...

Steam

La banda que mai va existir

Suposat conjunt de música pop-rock d'un sol èxit (un grup one-hit wonder), conegut per haver arribat l'any 1969 al número 1 de les llistes d'èxits amb el simple i comercial tema "Na Na Hey Hey Kiss him goodbye" (Na-Na-Hey-Hey, un petó, adéu)". De fet, la cançó va ser escrita i enregistrada per músics professionals als estudis Mercury Records de Nova York. El single va ser atribuït a la banda Steam, tot i que, en aquell moment, no existia cap formació amb aquest nom.

"Na Na Hey Hey, ..." va tenir un èxit inesperat, era una cançó originalment dissenyada per ser cara "b", una composició menor creada per a orientar als DJ's a punxar la cara principal del disc, que era el tema que la discogràfica volia promocionar.

Per fer la cançó menys atractiva, els creadors la van allargar amb una tornada repetitiva i una lletra tonta, sense sentit: "na na na na, na na na na, hey hey, adéu". Tots els implicats en aquest projecte estaven convençuts que la cançó no valia res, però, van errar el tir, ja que en una població del sud dels Estats Units, un DJ radiofònic va posar la còpia promocional del "Na na na..." a la radio i, a l'instant, va començar a rebre trucades d'oients demanant que la reproduís de nou.

Quan el departament de promoció de Mercury Records va saber que diverses emissores de ràdio la estaven programant, va autoritzar la compra de 100.000 còpies del seu propi disc per tal de situar-lo a la llista d'èxits Billboard. Així, d'aquesta forma, amb una inversió de 50.000 dòlars la discogràfica va aconseguir, de forma ràpida, fer pujar el tema al número 1, posició que es mantindria durant dues setmanes seguides.

Finalment, com a curiositat, destacar que aquesta cançó s'ha convertit en un tema clàssic que es pot escoltar actualment en qualsevol esdeveniment esportiu al llarg de tots els Estats Units.

The Turtles

Un festeig que anava a pas de tortuga

Banda nord-americana creada l’any 1965 a Westchester, un barri de la ciutat de Los Angeles. El grup original estava compost per sis membres que practicaven amb acurat estil un pop-rock d'alta qualitat.

La cançó que va portar a The Turtles a les llistes d'èxit i que els brindaria la fama va ser "Happy together" (feliços junts), un alegre tema, força comercial. Llançada en single el mes gener de 1967, ràpidament es va coronar a la màxima posició en les llistes de popularitat nord-americanes, tot seguit, es convertiria en èxit internacional.

"Happy together" es una cançó enganxosa com poques, un tema que aporta una frescor increïble i que conté un punteig de guitarra inicial molt additiu, a més d'un recolzament orquestral rodó, una interpretació vocal perfecta i uns cors genials.

Aquesta composició ha format part de la banda sonora de nombroses pel.lícules i ha estat suport musical de molts anuncis publicitaris i programes de televisió.

A diferència del que molta gent creu, "Happy together" no descriu a dos enamorats, feliços i contents que celebren la joia d'estar junts; greu error, ja que la lletra parla d'un amor que no és correspost per part de la seva parella.

Posteriorment, uns mesos mes tard, The Turtles publicarien "She'd rather be with me" (ella prefereix estar amb mi) un altre destacat tema que, momentàniament, va eclipsar "Happy together".

The Temptations

Esbrinant les temptacions que van malmetre al pare

Quintet vocal nord-americà creat l'any 1961 a Detroit. El seu ampli repertori incloïa una gran varietat de gèneres musicals com el soul, el rhythm and blues i el funk. Considerada una de les formacions vocals de més èxit en la història de la música negra contemporània, destacaven les seves conjuntades coreografies, les seves característiques harmonies vocals i els seus llampants i elegants vestits i per tot això, també serien aclamades les seves vibrants actuacions en directe.

L'any 1964 van publicar la que seria una de les seves cançons més populars, el conegut tema "My girl" (la meva noia), l'indiscutible número 1 mundial que, l'any següent, publicaria també amb igual èxit el malaurat Otis Redding.

Un temps més tard, l'any 1972, The Temptations triomfarien novament amb un tema que s'ha convertit en un clàssic del gènere soul, "Papa was a rollin’ stone” (el pare era un rodamón), una llarguíssima cançó que pujaria a dalt de tot de les llistes americanes i que seria recompensada amb tres premis Grammy.

La cançó original tenia una durada de dotze minuts; tot i que, posteriorment, s'editaria una versió més reduïda de només set minuts i que es va incloure dins un senzill que, tota la seva cara "B", l'ocupava la interpretació instrumental del mateix tema, sense les veus del quintet.

"Papa was a rollin’ stone” comença amb un sol de baix que està acompanyat pels platets de la bateria. Gradualment s'hi van afegint altres instruments, com la guitarra, amb un notori efecte wah-wah, el piano elèctric, les palmes i, finalment, la secció de vent, units tots ells per la línia de baix i el repetitiu ritme del xarles de la bateria. Més tard, s'hi va acoblant gradualment la part vocal, amb els membres de The Temptations alternant la seva participació i cantant cadascun d'ells diferents línies de cada estrofa.

Es tracta d'una composició molt peculiar, ja que, a part de la llarga durada del tema, el Si bemoll menor és l'únic acord utilitzat al llarg de tota la melodia. A banda d'això, cal destacar la cruesa de la lletra de la cançó, relat d'una fosca història que n'hi ha per llogar-hi cadires:

...Era un tres de setembre,
aquell dia sempre el recordaré, sí, ho faré.
Perquè va ser el dia que va morir el meu pare,
mai vaig tenir l'oportunitat de conèixe’l,
només he escoltat coses dolentes d’ell,
mare, depenc de tu, diguem la veritat.
La mare, simplement va baixar el cap i va dir:

"Fill, el pare era un bala perduda"...