Carismàtic cantant nord-americà, catalogat de melòdic per part de la crítica, compositor, guitarrista, actor i productor musical. Fill d'immigrants jueus, va néixer i va créixer al districte de Brooklyn de la ciutat de Nova York. Regularment, les seves composicions incorporen generosos arranjaments orquestrals.
Com a vocalista es conegut i apreciat per la seva profunda veu, perfectament modulada, fet que li ha permès interpretar tot tipus de gèneres musicals (rock, RnB, folk, pop, country, gospel, jazz, funk, balada, música simfònica, ...); a més, com a autor, un bon nombre d'artistes s'han beneficiat de les seves creacions.
És tracta d’un dels cantautors americans de més prestigi i carisma, sobretot entre els seus conciudadans, un d’aquells artistes que han sabut mantenir la seva vigència facturant èxits de forma continuada. Entre els anys 1965 i 1968, Neil Diamond va compondre i va enregistrar un grapat de memorables hits, com ara, “Cherry Cherry”, "Solitary man", "You got to me", "Red, red wine", “Girl, you'll be a woman soon”, "I got the feeling (Oh no, no)", "Thank the Lord for the night time", "Kentucky woman" o "I'm a believer", el conegut tema que van popularitzar The Monkees.
Un dels seus èxits més destacats va ser "Sweet Caroline" (dolça Carolina), un tema que es va publicar el mes de setembre de 1969 en format single. Es tracta d’una encertada i aplaudida composició pròpia en la que destaca el seu magnífic crescendo inicial a càrrec de l’orquestra de torn. "Sweet Caroline" es una cançó, no se sap ben bé per què, que es presta a ser cantada en grup; probablement, per aquest motiu, es un tema que actualment encara es pot escoltar, com a fons ambiental, en molts estadis esportius nord-americans.
... dolça Carolina,
els bons temps mai van semblar tan bons
i començo a creure que els bons temps
mai ho van ser, ...
L'any 1972 Neil Diamond va publicar "Hot August night” (nit calenta d’agost), un memorable i espectacular treball enregistrat en directe durant el transcurs de les deu actuacions que va oferir el mes d'agost d'aquell mateix any en el cèlebre Teatre Grec de Los Angeles. L'àlbum, del qual s'han venut milions de còpies, està considerat un dels millors discos pop/rock en directe.
En la dècada dels 70, Neil va continuar publicant, un darrera l'altre, exitosos treballs pròpis: "Soolaimon" (1970), "Song sung blue" (1972), "I am… I said" (1972), "Beautiful noise" (1976), "You don’t bring me flowers" (1977) o "September morn" (1979). Segur que me n'he deixat alguna.