Leonard Cohen

El seriós cantautor de veu ronca

Leonard Norman Cohen és un dels grans artistes canadencs del segle XX. Poeta, novel.lista i cantautor, Cohen va néixer a Westmount, un districte anglòfon de la ciutat de Mont-real, al Quebec. Es tracta d’un polifacètic artista que prové d'una família jueva d'ascendència polonesa, un músic de profunda expressió vocal que gaudeix d'una peculiar i agradable veu de tonalitat força greu.

Leonard Cohen tenia 33 anys quan, després de transitar amb força èxit pel món de la literatura, va decidir dedicar-se a la música. La seva trajectòria musical arrenca l’any 1967, quan publica "Songs of Leonard Cohen" (cançons de Leonard Cohen), un disc de llarga durada on la totalitat dels seus temes són composicions pròpies del músic canadenc.

El seu primer gran èxit va ser "Suzanne", la cançó més emblemàtica de Leonard Cohen i el tema que obre l'esmentat àlbum de debut. "Suzanne" és una emotiva i perdurable cançó que, inicialment, va popularitzar amb força èxit la cantant americana Judy Collins, una de les grans veus del folk alternatiu, un títol que va incloure en el seu àlbum "In my life" (en la meva vida).

Es tracta d’una tranquil.la i emocional balada de caràcter afectiu, una expressiva composició que gira al voltant dels tres eixos temàtics i recurrents de l'univers de Leonard Cohen: l'amor, la religió i les relacions de parella.

Leonard Cohen
La lletra de "Suzanne", alhora que dibuixa aspectes de la ciutat de Mont-Real: el moll, la vora del mar, l'Església,.., narra la història d’una trobada fictícia entre Leonard Cohen i Suzanne Verdal, una noia verídica, molt bonica, que, en aquell temps, estava casada amb un amic íntim seu.

Si bé la relació de Cohen i Verdal es va estendre durant diversos anys, sembla ser que mai no va passar de la camaraderia i de l'amistat. "Jo tocava el seu cos amb la ment, l'acariciava amb el pensament,...", confessaria Leonard Cohen anys més tard.

Pel que es veu, es tracta d’un tendre poema dedicat al seu amor platònic.


Black Sabbath

Els inicis del rock fosc i potent

Influent i llegendària banda anglesa de rock dur creada a Birmingham l’any 1968 per Tony Iommi (guitarra), John Michael "Ozzy" Osbourne (veu cantant), Geezer Butler (baix) i Bill Ward (bateria). Estan considerats els pioners i els màxims exponents de l’estil "heavy metal".

Des dels seus inicis, la banda ha dut a terme un munt de canvis en la seva formació, comptabilitzant-se, fins ara, més de vint membres diferents.

Poc estimats per part de la crítica especialitzada de l’època, Black Sabbath ha venut més de 75 milions de discos a tot el món, 15 milions de còpies només als Estats Units. El seu distintiu segell personal sempre s'ha caracteritzat per les seves sinistres lletres i, també, per la seva música, un pèl tètrica. El seu nom, "Black Sabbath" (dissabte negre) exemplifica a la perfecció la seva proximitat amb les ciències ocultes, la màgia i l'ocultisme.

El llegat de Black Sabbath, la seva estètica, esforçant-se sempre per crear-se una imatge fosca, un aspecte farcit de figures barroques, d'atmosferes sinistres, de creus (dretes o invertides, és igual) i de llamps i trons, va inaugurar el corrent musical batejat amb el nom de "rock gòtic".

Black SabbathEn el segon àlbum de la banda, un LP publicat el 18 de setembre de 1970, la fatídica data de defunció del mític Jimi Hendrix, un treball convertit, avui dia, en disc de culte pels fanàtics del heavy metal, hi apareix "Paranoid" (paranoic), un trepidant tema clàssic de rock dur que incorpora un riff genial i una bateria de vertigen.

"Paranoid" va ser inicialment creada pel guitarrista Tony Iommi com a farciment del disc, la va composar durant un dels descansos de les sessions d'enregistrament d'aquest àlbum que, encertadament, van batejar amb el nom d’aquesta peça. Poc temps després, seria enllestida amb la col.laboració de tots els membres de la banda.


Petula Clark

La platja que va aparèixer al centre de la ciutat

Cantant, actriu i compositora britànica nascuda a Epsom, una ciutat anglesa que forma part del comptat de Surrey. El seu nom complert és Petula Sally Olwen Clark, una intèrpret afavorida per una qualitat vocal innata i coneguda internacionalment pels èxits melòdics que va publicar en la dècada dels anys seixanta del segle passat.

Petula Clark es va iniciar molt jove en el món de l'espectacle. Amb només tretze anys, va fer la seva primera incursió en el cinema, seria l’inici d’una àmplia filmografia. Als vint-i-dos, simultàniament, arrenca la seva brillant carrera musical.

L'any 1964, ja amb 32 anys, Petula Clark llança al mercat "Downtown" (el centre de la ciutat), un tema comercial que va calar ràpidament, no només al Regne Unit, on va ser número 1 a les llistes, sinó que es va propagar com la pólvora per tot el continent europeu, i pels mateixos Estats Units, on la cançó també va aconseguir la preuada primera posició.

"Downtown" és una balada d’estil pop, la seva part vocal, a càrrec de la cantant britànica, està molt ben interpretada i, musicalment, la cançó està recolzada per un acurat acompanyament orquestral. La seves estrofes, inspirades en la ciutat de Nova York, parlen de les bondats de passejar pel centre de la ciutat.

Petula Clark
Com en altres ocasions, "Downtown" es va adaptar "sui géneris" a l'espanyol. Aquí es va transformar en "Chao, chao", una versió que inclou una lletra que difereix totalment del text original anglès, un relat que ara parla de la platja, del mar i dels amors estiuencs: "Vuelvo a la playa donde te conocí y el mar me canta así, Chao, chao…".

A casa nostra, va ser versionada amb força èxit per una legió d'artistes i conjunts, encapçalats, tots ells, per dues bandes barcelonines: Los Sirex i Los Mustang i amb el seguici, entre d’altres, de Gelu, cantant granadina establerta a Barcelona i Lita Torelló que va publicar una excel.lent versió en català.


LaBelle

Una descarada proposta que va tenir molt d'èxit

Trio vocal femení d’estil soul, Rhythm and Blues i música disco format l’any 1971 a Filadèlfia i compost per les cantants afroamericanes Patricia Louise Holte-Edwards "Patti LaBelle", Nona Hendryx i Sarah Dash.

Patti LaBelle havia estat la líder i la cantant principal de Patti LaBelle and the Bluebelles, un quartet que, a principis de la dècada dels setanta, va reduir el seu nom a LaBelle, quan la component del grup, Cindy Birdsong, va deixar la banda per unir-se a The Supremes.

Amb aquesta denominació, el mes d’agost de 1975, guarnides amb un vestuari inspirat en l'era espacial i mitjançant el segell discogràfic Epic, el trio LaBelle publica el senzill "Lady Marmalade", un treball que inclou l'enganxós tema musical que dòna nom al disc i que va obtenir un clamorós èxit a escala mundial.

"Lady Marmalade", ha estat etiquetada com una de les cançons més sexys de la història, es va fer famosa gràcies a la suggestiva frase de la seva tornada, una locució que, en francès (i directe al gra), deixa anar allò de: "¿ Voulez-vous coucher avec moi ce soir ?" (vols anar al llit amb mi aquesta nit ?).

Labelle
Sembla ser que, des d'aleshores, "Voulez-vous coucher avec moi,..." s'ha transformat en expressió popular, de les poques que la gent corrent, fora del país gal, és capaç de memoritzar en francès.

Versionada posteriorment amb desigual fortuna per un gran nombre d'artistes, les estrofes de "Lady Marmalade" relaten les peripècies d'una prostituta criolla que busca clients pels voltants de la part vella de la ciutat de Nova Orleans.

Gitchi, gitchi, ya ya, da da,
Gitchi, gitchi, ya ya, he he,
Mocca chocolata ya ya.
Creole Lady Marmalade...


Iceberg

Els representants del rock simfònic laietà

Potent banda catalana de rock progressiu i jazz-rock, creada a Barcelona l’any 1974 i composta per Joaquim "Max" Sunyer (guitarra), Josep Mas "Kitflus" (piano elèctric i sintetitzadors), Primitivo "Primi" Sancho (baix), Ángel Riba (veu cantant, saxo i guitarra) i Jordi Colomer (bateria).

Sunyer, Mas, Sancho i Riva havien coincidit anteriorment en la banda d'acompanyament de Tony Ronald. En aquell període, van començar a madurar la idea de formar un grup amb un projecte diametralment oposat al del cantant neerlandès establert a Barcelona. Més tard, s’hi afegiria Jordi Colomer, bateria procedent del grup de suport del cantant argentí Luis Aguilé.

El 27 març 1975, Iceberg debuta en directe a l'Hospitalet de Llobregat. Un mes i mig més tard, es traslladen als estudis Kirios de Madrid, on entre el 5 i l'11 de maig enregistren el que seria el seu primer àlbum, "Tutankhamon". "Tutankhamon" va ser l’únic disc de Iceberg en el qual hi va participar el cantant Àngel Riba, els seus treballs posteriors serien produccions instrumentals, allunyades del rock progressiu exhibit en aquest primer treball i més centrades en el jazz-fusió.

Obre l’àlbum "Tutankhamon”, "Tebas", un brillant i curt tema instrumental de rock simfònic compost pel teclista Kitflus, un tema que, amb l'apel.latiu de "reprise", també tanca el disc.

Iceberg
"Tutankhamon", constitueix un treball artístic impecable. Pensat en principi per a minories, el LP esdevé un èxit comercial de tal magnitud que fa que, Iceberg, es converteixi de la nit al dia i a nivell nacional, en el grup capdavanter de la música progressiva i, a més, sigui reconeguda internacionalment com una de les bandes més prestigioses dins del seu estil.

Una altra destacada característica de "Tutankhamon" són els continus acaraments, unes vegades suaus i pausats, i, d’altres, en to agressiu, que mantenen la guitarra de Max Sunyer i les tecles polifòniques de Kitflus, diàlegs musicals esplèndidament secundats per la línia de baix de Primi Sancho i les percussions de Jordi Colomer.