Sextet espanyol format l’any 1971 a Madrid i creat per Fernando Arbex després de la dissolució de Los Brincos i la separació de la seva efímera banda Alacrán. Arbex només tocaria la bateria en el primer disc del grup i mai va actuar amb ells en directe, limitant la seves tasques a la composició de temes musicals i a la producció del grup.
Concebuda per al mercat internacional, Barrabas ha estat la banda pop-rock espanyola que més discos de llarga durada ha venut en el mercat nord-americà, ocupant el primer lloc de vendes en països com Canadà o Alemanya i aconseguint el número 1 en les llistes de música negra dels Estats Units. L’any 1975, la revista Playboy va designar Barrabas el millor grup mundial en la classificació d'estil funky.
Barrabas fusionava el rock and roll, la música negra i els sons llatins (emulant una mica l’estil Santana), la combinació va donar com a resultat un so i un estil que ells mateixos van batejar amb el nom de "música caliente". En aquella època, la majoria de gent que el seguia pensava que es tractava d’un grup americà.
El primer àlbum de la banda es va publicar l’any 1972 i portava el nom del grup, "Barrabas", un treball cantat tot en anglès amb accent americà que incorpora un dels seus grans èxits, "Woman" (dona), un tema que es va apoderar de les llistes d'èxits europees i americanes, arribant a ser número 1 al Canadà. En aquest àlbum també s’hi pot trobar "Wild safari" (safari salvatge), un altre èxit internacional que va donar nom a l'àlbum en alguns mercats com el francès.
La portada d’aquest aconseguit LP de presentació de Barrabas l'omple el malcarat bust, amb la boca oberta, expressió de malícia, pèl arrissat, abundant barba i ull de vidre que va crear per a la ocasió el músic i artista multidisciplinari Luis Eduardo Aute.
A principis de 1973 editen el seu segon àlbum, un disc que es va comercialitzar amb el títol de "Barrabas Power" i que conté el tema "Mr. Money", una cançó que va ser utilitzada en un famós espot de la televisió nord-americana i que va acabar d'introduir al grup en el disputat mercat americà.
En el seu següent elapé, "¡Soltad a Barrabas!", un disc publicat l’any 1974 i enregistrat a Los Angeles, s'hi pot trobar un altre dels seus èxits internacionals, "Hi-jack". Aquest tema va ser número 1 a Espanya, al mateix temps que escalava als llocs més alts de les llistes internacionals, assolint la posició numero 1 als Estats Units en "Disc Music" i aconseguint el lloc número 3 en les llistes Billboard.
Entre 1974 i 1976, Barrabas va publicar tres discos més de llarga durada, tots ells enregistrats a Nova York. Poc després de publicar el seu sisè àlbum, "Desperately" (desesperadament), a causa de desavinences internes, la banda es desfà, finalitzant així la seva primera brillant etapa.